Sonia Krasnova i Emmanuel Bleuse: És un honor tocar amb els nostres companys

Sonia Krasnova (viola solista de l’OSIB) i Emmanuel Bleuse (violoncel·lista solista de l’OSIB) seran els dos protagonistes del desè concert de temporada de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears que interpretaran l'obra Don Quixote Op.35 i de Richard Strauss. Parlem amb ells per conèixer-los més i que ens expliquin una mica sobre l'obra que interpretaran.

P: Com us sentiu sent els dos solistes del desè concert de temporada juntament amb els vostres companys i enfront del públic balear?

Agraïts i orgullosos. És un honor poder tocar amb els nostres companys i enfront del públic de Balears

P: Què és el que destacaríeu d'aquesta obra? Strauss és un compositor que es caracteritza per les següents influències musicals: Classicisme/Romàntic, etapa wagneriana i poemes simfònics.

Emmanuel: És un poema simfònic perfecte. Personalitza cada tema amb un personatge. En l'obertura Strauss ja va cap a la música contemporània per la utilització del contrapunt. Una discòrdia molt treballada.

Sonia: La utilització dels Late Motivs és característic de Wagner. Cada personatge té la seva melodia destacada com per exemple: Dulcinea, El Quixot o Sancho Panza. Dulcinea és dolç, Sancho Panza molt bo que intenta parar la bogeria del Quixot (Violoncel).

P: Com han anat els assajos?

Molt bé. És increïble poder tocar amb els companys. El mestre Pablo Mielgo fa un treball molt precís i per a nosaltres és una sort. Estem gaudint.

P: No solament estem davant dels dos solistes en el proper concert de l’OSIB sinó que també davant del Quixot i Sancho Panza Us sentiu aquests personatges?

Sonia: Jo intento fer el meu Sancho Panza particular. Un personatge humorístic i grotesc. Un toc personal. La part del violoncel té tot el sentiment.

Emmanuel: Com a bons músics hem de ficar-nos en el paper dels personatges. Òbviament no m'influencia més enllà dels assajos i del concert.

P: En aquest concert, a més d'acompanyar-vos l’OSIB també participaran els alumnes de l'Acadèmia de la Simfònica, com veieu aquest projecte?

Ens sembla un gran projecte. És molt important per a nosaltres i per a ells. Els joves ho tenen molt difícil avui dia per tenir treball. El nostre paper és donar la cara, ensenyar-los perquè algun dia puguin estar amb nosaltres.

P: Per què vau estudiar música?

Sonia: No vinc d'una família de músics. De petita em va cridar l'atenció el violí i així és com vaig començar al món de la música. Al llarg d'aquest camí vaig canviar a la viola i actualment estic molt contenta del que he aconseguit.

Emmanuel: Quan era petit volia ser esportista. Volia fer els jocs olímpics, boxador etc. Quan als tretze anys em van dir que les meves capacitats físiques no em permetrien aconseguir un nivell altíssim (entre riures) doncs ja vaig fer un canvi. Els meus pares són músics pel que sempre he tingut aquesta influència musical. En l'adolescència vaig desenvolupar una passió pel violoncel. És un instrument fantàstic, molt càlid.

P: Què és l'orquestra per a una ciutat?

Sonia: És fonamental per al desenvolupament de totes les generacions. Per millorar la humanitat.

Emmanuel: És un testimoni de la nostra cultura. Una protecció per a la nostra joventut de tal forma que no solament tinguin accés a la cultura escombraries que finalment ens perjudica. Nosaltres hem d'arribar als joves perquè coneguin les arrels de la música. Perquè sàpiguen que la base del rock, el jazz etc, ve de la música clàssica.