SALOMÉ, L’OBRA D’UN GENI

Salomé, de Richard Strauss, és el títol d'òpera que s'oferirà els dies 10 i 13 de març en el Teatre Principal. L'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, juntament amb veus de primer nivell, seran els artistes que compartiran escenari en un concert semi-escenificat.

Per conèixer una mica més sobre aquest títol d'òpera parlem amb el director musical Guillermo García Calvo. Nascut a Madrid, es va graduar a la Universitat de Música de Viena. A l'abril de 2013 va debutar amb la London Symphony Orchestra, en el Barbican Centre de Londres, en la gala Juan Diego Flórez and Friends.

Ha dirigit, entre altres, les següents formacions: London Symphony Orchestra, ORF Radio-Sypmhonieorchester Viena, Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken-Kaiserslautern, Orquestra Nacional de Letònia, Orchestre de Chambre de Genève, Orquestra de València, Orquestra Simfònica de Barcelona, Orquestra Simfònica de la RTVE i Orquestra Simfònica de Madrid.

P: Com descriuria musicalment/tècnicament Salomé?

R: Salomé és trencar els límits, fronteres i descobrir nous mons. És l'obra d'un geni que es va inspirar en un llibret fantàstic ple d'imatges i simbolisme que al cap i a la fi, analitza les parts més fosques del nostre interior com a éssers humans. Un conjunt d'elements que li va servir per inspirar a Richard Strauss, per explorar els límits de la tonalitat, del llenguatge harmònic convencional i arribar a escriure passatges bitonals i en altres casos atonals. És a dir, com a música és gairebé un terreny nou, un planeta nou que no se sabia que existia.

A nivell tècnic és una de les obres més difícils que hi ha per a orquestra perquè exigeix moltíssims aspectes. En aquest cas, tots els instruments han d'emprar-se a fons. A més d'un gran domini de l'instrument, cal tenir una gran implicació emocional perquè Salomé és com un gran poema simfònic. Cal recordar que Strauss, abans d'escriure aquest títol d'òpera, havia escrit tots els seus grans poemes simfònics que coneixem com Zaratustra, Vida d'Heroi, El Quixot, Mort transfiguració etc.

Tenia una grandíssima experiència escrivint música programàtica, és a dir, en la descripció de situacions i moments literaris. En Salomé, la manera d'usar els “Late Motivs” no solament desenvolupa el que va fer Wagner sinó que a més, li dóna el seu toc que havia après escrivint poemes simfònics. Pel que els músics, no solament requereixen una capacitat tècnica de l'instrument, sinó també en la trama, el moment que estan vivint.

Finalment, en Salomé, hi ha passatges de molts contrastos. Hi ha fragments de cambra, molt tonals, transparents, impressionistes, virtuosístics, molt ràpids i molt lents. Exigeix una gran flexibilitat i saber canviar en molt pocs compassos de caràcter, de so, d'actitud a l'hora de tocar.

P: En aquesta òpera l'orquestra exerceix un rol de conductor de l'òpera en comptes d'acompanyament?

R: Exactament. L'òpera està en l'orquestració de Strauss. Els personatges són gairebé instruments amb paraules que surten de tot aquest entramat de sons i això, és el que ho fa tan fascinant.

P: Quina diferència hi ha entre dirigir una òpera escenificada i semi-escinificada?

R: És una qüestió de la situació en l'escenari. Jo tinc els cantants darrere però no hi ha cap problema. Davant meva hi ha una càmera que emet la meva imatge frontal a través d'unes pantalles que estan localitzades al voltant del teatre. D'aquesta forma, jo els puc donar les entrades als cantants sense cap problema. Alhora és una mica incòmode perquè jo no puc veure quan ells respiren. Per aquesta raó, una òpera escenificada és més senzill i natural.

P: Creu que aquesta òpera malgrat ser de principis del segle XX resulta actual?

R: Si. És una obra sobre les nostres cares més ocultes, sobre la perversió, la patologies sexuals, tabús i tot això és que acompanya a la humanitat independentment del context històric.

P: És la primera vegada que ve a l’OSIB com ha anat aquesta nova experiència amb l'orquestra?

R: Meravellós. Haig de dir que quan jo vaig arribar Martín Baeza Rubio va fer un gran treball amb l'orquestra pel que jo no vaig començar de zero en Salomé. Una de les coses que més m'ha agradat de l'orquestra és la disciplina, un ambient molt amigable. Ha estat molt curiós que malgrat ser 80 músics sobre l'escenari es respira un clima molt acollidor. Els he notat a tots molt implicats.

P: Què suposa una orquestra per a qualsevol ciutat?

R: Una orquestra és imprescindible per a una ciutat. Dóna inspiració a la gent, consol, emocions, permet viure somnis, ser més feliç, gaudir amb el contacte amb els músics. L'ésser humà estima la música. No concebo un món sense música o sense orquestres.

P: Quin és el secret del seu èxit?

R: No tinc cap secret, l'única cosa que podria ser és que sempre estic qüestionant-me tot. Tinc diferents formes d'estudi, cada temporada és diferent (de vegades tens mes contractes en òpera o simfònics, en un país o en un altre), molt heterogeni i és tot com una recerca contínua.

Potser el meu secret sigui la perseverança, perquè com m'agrada tant la música sempre estic estudiant-la. A més, m'encanta la part humana. Totes les persones que he conegut a través de la música (també la meva parella i els meus millors amics) m'enriqueixen tant la vida i segueixo en contacte amb ells que al cap i a la fi són tots part de la música. La música és la meva vida.