PIERRE-LAURENT AIMARD, EL MESTRATGE Al PIANO

El dijous 25 de febrer, a les 20:00 hores, tindrà lloc el novè concert de temporada de l’OSIB. En aquesta vetllada Pierre-Laurent Aimard interpretarà el concert per a piano i orquestra número 2 de Ludwig van Beethoven.

Va estudiar en el conservatori de Lió. En 1973 se li va concedir el premi de música de cambra del Conservatori de París i va guanyar el primer premi en la Competició Internacional Olivier Messiaen. Ha col·laborat amb directors com Pierre Boulez, Seji Ozawa, Zubin Mehta etc. El seu repertori està dedicat a la música contemporània.

P: Beethoven és un compositor que transcendeix la música del període clàssic al romanticisme, on situaria vostè aquest concert per a piano?

R: És una obra que correspon a l'etapa clàssica pel que es caracteritza per contenir influències de tots els seus antecessors com per exemple: Mozart o Haydn. No es tracta d'una peça que es pugui situar en aquest moment de transició al romanticisme. En l'etapa de la seva composició Beethoven era molt jove.

P: Què és el que destacaria d'aquesta obra?

R: Una de les coses més característiques és que en les seves primeres obres ja es pot apreciar el caràcter de Beethoven. En la forma de les seves obres sempre hi ha sorpreses amb l'objectiu de transcendir; uns fets que no eren comuns en aquella època. Un preludi que ja ens diu com és Beethoven.

P: Està considerat com una figura, un intèrpret de tots els segles quina època musical li agrada més interpretar?

R: Totes. Antigament els pianistes coneguts de principi de segle no hi havia una obertura cultural. El seu segle era el del romanticisme. Ara els joves pianistes estan molt més oberts i a l'hora de fer un programa tenen molta imaginació pel que toquen tant barroc, música contemporània etc.

P: És la primera vegada que toca amb l’OSIB i sota la direcció de Pablo Mielgo?

Sí. Fantàstic, increïble. Hi ha un molt bon ambient.

P: Dóna concerts des dels setze anys aproximadament, un s'arriba acostumar a la pressió de sortir a l'escenari?

R: Jo necessito aquesta pressió. És important que mai desaparegui perquè necessito una vida intensa amb reptes que al seu torn també em serveix com a orientació personal.

P: Ha pertangut al Ensemble InterContemporain, actualment té entre mans algun projecte més?

R: Des del 95 ja no pertanyo al Ensemeble InteContemporain després de 18 anys. Segueixo molt d'a prop amb la música contemporània, el divendres passat a Budapest vaig fer l'estrena d'una obra de Kurtag i ara al juny que ve faré, a Regne Unit, una creació de Julian Anderson.