MATTHIAS AESCHBACHER: “S'HA CREAT UN FEEDBACK ESPECIAL AMB L’OSIB”

El mestre Matthias Aeschbacher és el director de l'onzè concert de temporada de l’OSIB. Nascut en Zürich, prové d'una família de músics. Va començar la seva educació musical amb classes de piano amb el seu pare abans d'ingressar en l'Acadèmia de Música de Zürich. En 1968, Matthias Aeschbacher va ser nomenat director d'aquesta mateixa ciutat i en 1976 va assumir el càrrec de director musical general en Lübeck. Des de 1991 ha estat director principal del Teatre i orquestra de Essen. Ha fet aparicions especials amb les orquestres més importants d'Europa, incloent la Residentie Orkest de l'Haia , la Simfònica de Bamberg i l'Orquestra Simfònica NDR d'Hamburg.

Amb el concert del dijous 7 d'abril de 2016, serà la desena vegada que dirigeixi a l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Amb ell comentem la seva volta a la illa de Mallorca i sobre la programació del proper concert que dirigirà a l’OSIB.

P: Com ha anat tornar a la illa i dirigir a l’OSIB?

R: És el meu desè concert amb l'orquestra i la veritat és que tinc una relació especial. El meu primer concert va ser l'any 2002 i des de llavors hi ha molt bon feeling. És molt agradable treballar aquí, on els músics responen tan bé. S'ha creat un feedback especial.

P: En el concert del proper dijous combina el romanticisme de Tchaikovsky i el romanticisme nacionalista de Sibelius. Un mateix corrent però potser diferents formes d'interpretar-ho?

A pesar que són, més o menys, de la mateixa època, són dos mons totalment diferents. Per exemple, Tchaikovsky va tenir molts problemes a nivell personal i ell va intentar treballar aquests problemes a través de la música. Sibelius, a pesar de tenir una situació similar, en aquest cas, arribes a perdre el sentit del compàs, aquest és el seu llenguatge propi.

P: És la primera vegada que dirigeix a Francisco Fullana?

Sí. És fantàstic.

P: Vostè és una persona que ve d'una família de músics. Va començar amb el piano per després canviar a la direcció. A què va ser degut aquest canvi?

Un té tota l'orquestra en el piano. A través del món de l'òpera he pogut fer co-repeticions, preparar els cantants, el cor… i a poc a poc vaig passar de co-repetidor a ser assistent del director. Així em vaig introduir al món de la direcció. Considero que ho aprens tot amb l'òpera. Un director d'òpera té tantes coses que controlar... És el més difícil que hi ha.

P: De les deu ocasions que ha dirigit a l’OSIB amb quin es queda?

És molt difícil. L'any 2010 vam fer la novena de Bruckner i va ser un concert molt especial tant per jo com per a l'orquestra ja que és una obra que no se sol tocar tant a Espanya. Interpretar la simfonia més important del compositor austríac és molt difícil. Va ser un concert impressionant.