JAVIER PERIANES TORNA A MALLORCA PER INTERPRETAR SAINT-SAËNS

En el dotzè concert de temporada de la OSIB, el públic no solament gaudirà de la qualitat de l'orquestra, sinó que també del pianista Javier Perianes, guanyador del Premi Nacional de Música 2012 concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya. Ha estat descrit com “un pianista d'impecable i refinat gust, dotat d'una extraordinària calidesa sonora” (The Telegraph). La seva carrera internacional abasta cinc continents amb concerts que van des del Royal Festival Hall de Londres al Carnegie Hall de Nova York, el Théâtre donis Champs Élysées de París, la Philharmonie de Berlín, el Great Hall del Conservatori de Moscou o el Suntory Hall de Tòquio.

Per conèixer-lo una mica més, parlem amb ell sobre el dotzè concert de temporada de l’OSIB, en el qual participarà, i de la seva trajectòria professional.

P: Podríem començar l'entrevista sabent com es va introduir en aquest món…

R: Jo procedeixo d'un poble molt petitó que es diu Nerva (Huelva), té cinc mil habitants. Quan tenia vuit anys feien falta nens per a la banda del poble. Feien campanyes perquè la gent s'apuntés i va ser una cosa que em va interessar. Vaig començar amb el clarinet i abans que em comprés un requinto, en un estiu, una de les meves ties em va portar a un hotel que havien fet nou a la platja de Huelva i em va ensenyar un piano de cua. Em va impressionar moltíssim pel so que produïa. A partir d'aquí vaig canviar d'idea i vaig començar a estudiar el piano.

P: Dijous que ve interpretarà el concert núm.5 de de Saint-Saëns denominat com “L'Egipci”. Aquesta peça suposa un viatge sensorial?

R: Saint- Saéns era un compositor viatger. Passà molt temps a Las Palmas, a Egipte… i per descomptat és interessant veure com en aquest concert es percep una olor a música espanyola d'inspiració àrab en el segon moviment. En el tercer moviment es reflecteixen el so dels vaixells que van pel Nil, el so repetit dels motors. És un concert temàtic i absolutament divertit.

Saint-Saëns era un gran pianista i al llarg d’aquesta peça hi ha molts desafiaments. Tota aquesta temàtica que hem dit està esquitxada per un bon gust en l'orquestració realment extraordinari. Té elements de la música francesa amb elements claus descriptius.

P: En quina etapa musical situaria aquesta obra: En el classicisme, precursora del neoclassicisme o romanticisme mitjà?

A pesar que hi ha un cànon clàssic per la composició del concert, l'obra es troba en un punt molt més prop del romanticisme.

P: Com ha anat la volta a Mallorca?

Una meravella, això és un paradís. La llàstima és que per compromisos professionals no em puc quedar més temps.

P: Què és el que més ha après de treballar amb directors de la talla de Daniel Barenboim, Charles Dutoit, Zubin Mehta, Lorin Maazel?

Totes han estat experiències precioses que t'aporten moltes coses a nivell professional com a personal. Tot, a la meva edat, em suposa un gran aprenentatge i evidentment em sento un privilegiat.

P: En quin moment de la seva vida es troba Javier Perianes?

No sóc d'aquestes persones que em paro a pensar on estàs. L'única cosa és seguir fent el que faig amb tota l'honradesa possible. M'agradaria pensar que aquest noi curiós que va sortir del seu poble als 18-19 anys per anar-se a Madrid segueixi viatjant amb aquesta curiositat i ganes d'aprendre.