Classicisme i música francesa al Castell de Bellver

Ludwig Van Beethoven digué “No trenquis el silenci si no és per millorar-ho”, ahir la Simfònica ho va millorar amb escreix. Fou una altra nit especial al Castell de Bellver, on, una vegada més, tornà a ressonar de música, art, cultura. Una orquestra i uns solistes extraordinaris, sota la batuta de Joji Hattori, que feren vibrar al públic de Mallorca, en el cinquè concert del cicle Estius Simfònics, amb el classicisme de Beethoven i la música francesa de Bizet i Ravel.

El concert per a violí, violoncel i piano de L.V. Beethoven inicià el cinquè concert. Una obra que es podria definir com la combinació de concert grandiós de Beethoven amb diàlegs instrumentals entre els solistes i l'orquestra. Per això, la simfònica comptà amb Ervis Gega (violí), Alexander Hülshoff (violoncel) i Enrique Bernaldo de Quirós (piano). Diàlegs i contrastos musicals perfectes que quedaran per al record dels assistents. Com ens té acostumats, la Simfònica tornà a estar grandilocuente, com també els tres solistes que l’acompanyaren. Amb el públic en peus s’arribà al descans.

Després de la pausa, la Simfònica interpretà la complexa partitura de l’Arlessiene de forma sublim. Quatre moviments (Pastorale, Intermezzo, Minuet, Farandole) on la música fa viatjar a l'espectador de la dolçor als moments més frenètics. Destacar els moviments “Menuet” amb el bell fragment d'arpa i flauta i la “Farandole”,

Finalment, el bolero de Ravel fou la guinda del pastís. Cadascuna de les cordes de l'orquestra desxifraren amb mestratge el ostinato característic del Bolero. Com Ravel mateix va descriure: És una dansa, de caràcter hispà en un moviment molt moderat i constantment uniforme, tant per la melodia com per l'harmonia i el ritme, aquest últim marcat sense parar pel tambor. L'únic element de diversitat és aportat pel crescendo orquestral. Un final explosiu que novament tancà una nit d'èxit.

El proper concert tindrà lloc el divendres 5 d'agost, a les 21: 30h, al Castell de Bellver, amb el magnífic pianista Michel Camilo sota la batuta d'Ángel Gil-Ordóñez.