BENJAMIN SCHMID: “ESTIC MOLT CONTENT D'ESTAR EN AQUESTA MERAVELLOSA ILLA”

BENJAMIN SCHMID

Excel·lent, magistral, fabulós són algunes de les moltes valoracions que se li atribueixen al violinista vienès Benjamin Schmid. En 1992 va guanyar el concurs Carl Flesch a Londres. Ha actuat en els principals escenaris del món amb orquestres de renom com la Filharmònica de Viena, la Philharmonia Orchestra de Londres, la Filharmònica de Sant Petersburg, el Concertgebouw d'Amsterdam, baix directors com Christoph von Dohnanyi, David Zinman, Seiji Ozawa o Ingo Metzmacher.

Dijous que ve interpretarà, juntament amb l'Orquestra Simfònica de Balears, el concert per a violí d'E. Korngold. En aquest entrevista repassarem la seva trajectòria i com ha estat el seu primer contacte amb l'orquestra.

P: El dijous interpretarà el concert de violí d'E. Korngold…

Un dels principals factors és que la virtuositat d'aquest concert està al servei de la música. És una cosa una mica estrvnya perquè feia 50 anys no es tocava pràcticament aquesta obra, no obstant això, els últims 15 anys està ocorrent el contrari. És una obra post-romàntica.

P: L'obra està dividida en tres moviments, quins dels tres li agrada més?

El principi del primer moviment és un dels temes més interessants. Quan ho escoltes una vegada ja no ho pots oblidar. Per a un compositor, tenir un tema així tan bell ja és un èxit.

El meu moviment preferit és el segon perquè és un tema molt celestial, relacionat amb l'escola de Viena, per la qual cosa estableixo una connexió. Finalment, el tercer moviment em recorda a la meva emigració a Estats Units, una part molt embogida.

P: En aquest cas serà acompanyat per l’OSIB i pel mestre Willis. Com ha estat el primer contacte?

Estic molt content d'estar en aquesta illa tan meravellosa, estic gaudint molt. La relació amb el mestre és fantàstica ja que he treballat amb ell mitja hora abans de l'assaig i la veritat és que tot ha anat molt bé. El concert és molt difícil d'acompanyar pel que estic content d'aquesta primera trobada. El que aprecio generalment de les orquestres d'Espanya és el ritme interior. Un conjunt d'elements que em fa molt feliç.

P: Les crítiques diuen que té una tècnica perfecta, dona concerts que es converteixen en classes magistrals. Com ha estat el camí de Benjamin Schmid fins a arribar a l'excel·lència?

El violí és un dels instruments solistes més complicats. Cada dia intento superar-me. Constantment estic aprenent. A més m'apassiona el món de la tècnica i sempre intento tenir contacte amb els grans genis del segle XIX i XX.

P: Després de tocar en les orquestra més importants del món, gravar al voltant de 40 discos, quin és la propera meta de Benjamin Schmid?

Tot allò que havia somiat, mes o menys, ho he aconseguit però sempre intento aconseguir o anar una mica més enllà. És important ser ambiciós.