ATTILIO TOMASELLO ANALITZA EL VERISME D'I PAGLIACCI I CAVALLERIA RUSTICANA

El mestre Tomasello té una àmplia experiència en el gènere operístic i simfònic. Un repertori amb més de seixanta títols d'òpera en italià, francès, alemany i rus. També inclou cicles simfònics complets dels més grans compositors clàssics i romàntics. A l'octubre de 2008 va fer el seu debut amb la Filharmònica de Berlín amb un programa dedicat a 900 storico italiana.

I Pagliacci i Cavalleria Rusticana són les òperes que interpretarà l’OSIB els dies 7, 10, 12 i 14 de febrer en el Teatre Principal, juntament amb un gran elenc de veus. Tot això sota la direcció musical de Attilio Tomasello. Amb ell comentem els dos títols d'òpera.

P: Durant aquests dies es representarà les òperes Cavallería Rusticana/Pagliacci, dues òperes dins del verisme. Quines diferències i similituds hi ha entre l'una i l'altra?

Hi ha poques diferències i moltes similituds. El verisme és el que uneix tots dos llibrets. Cavalleria Rusticana, de Pietro Mascagni, és l'obertura del verisme. Durant aquesta època, Itàlia era un país on el gènere operístic no passava pels seus millors moments, ja que predominaven les composicions simfòniques. Gràcies a l'òpera de Mascagni aquesta tendència va canviar. D'altra banda I Pagliacci, de Ruggero Leoncavallo, és la continuació d'aquest moment. Leoncavallo era company d'estudi de Puccini, alumnes de Ponchielli, autor de la Gioconda. Ambdues òperes contenen moments simfònics de gran importància.

Hi ha un tema comú en les obres del verisme, l'exotisme. En Turandot, Butterfly, Cavalleria Rusticana, I Pagliacci etc, es pot apreciar un dibuix d'aquarel·la que representa un món vist des d'una perspectiva propera. Un món tan particular on es posa en rellevància les petites coses a través de la literatura i la poesia.

P: És la primera vegada que ve a Mallorca? Com està sent el treball amb l'Orquestra i els cantants?

És la primera vegada que vinc a Mallorca i és un autèntic plaer. Estic molt bé perquè m'ha adonat que tothom que està dins del teatre està organitzat com una gran família. M'agrada molt aquest ambient perquè és fenomenal per treballar. És un món meravellós amb una orquestra i un elenc de veus d'una qualitat especial.

Hi ha títols d'òpera que són difícils i cal treballar molt per portar-ho endavant, i veure com tothom treballa és un gust. Fa que el treball sigui menys dur.

P: Com veu la posada en escena?

Les dues òperes es representen de forma conjunta. Han hagut intents de fer tots dos títols en un com vaig fer a Berlín. El que s'està fent no és donar-li unitat a la història però sí a la idea que hi ha darrere de tots dos relats. Començo amb el prologo de Pagliacci perquè explica el que és el verisme, la ideologia. Explica la diferència entre el teatre i la vida predominant les escenes quotidianes.

Passant a un terreny més personal…

P: Què és el que li va moure fer-se director d'orquestra?

Ser director no és un treball és un diagnòstic. Jo vaig començar com a pianista, però sempre he treballat amb cantants i cors. Estimo les veus. Al principi vaig començar dirigint cors i a poc a poc em vaig convertir en director d'orquestra.

P: Després d'estar en els teatres, auditoris i treballar amb els artistes més importants, quin seria el millor record professional?

Quedar-me amb un sol record és molt difícil. Al llarg de la meva trajectòria he viscut moments molt especials i he conegut a gent extraordinària.

P: Un missatge per al públic de Mallorca

Que gaudeixin de l'orquestra, del teatre, dels cantants. Tots ells són un tros de cor de la ciutat de Palma. És una riquesa per a tothom.