ARMANDO LORENTE I JUANJO GUILLEM, SOLISTES EN L'ÚLTIM CONCERT DE TEMPORADA

Armando Lorente i Juanjo Guillem seran els solistes en l'últim concert de temporada de l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Tots dos percussionistes interpretaran, juntament amb la simfònica, les obres de “Manhattan Broadcasts” de HK Gruber i “Afro”, concert per a dues percussions, de Maki Ishii…

R: Tots dos: Sí, interpretarem un concert per a percussió i orquestra d'un compositor japonès Maki Ishii que es va estrenar en els anys 80, a Japó. Una obra que rescatem de l'oblit, com tantes milions de peces que hi ha. És similar al bolero de Ravel, més frenètic i actual. És un ostinato que acumula elements fins a explotar de forma espectacular, sonorament parlant.

Maki Ishii és el Falla japonès però de mig segle més tard. Ell combina la seva música popular i ètnica amb la música clàssica. La música no sona a nacionalista sinó que a contemporània. Aquest concert que es denomina “Afro”, es tracta d'una recreació africana amb orquestra i elements de música japonesa.

Manhattan Broadcasts és una obertura de HK Gruber, compositor contemporani i de musicals. Nosaltres el que fem és tocar la part de percussió, una obra de solista sense ser-ho. S'estructura per dues peces i una tercera que ha fet Toni Cuenca d'unió entre tots dos fragments principals amb l'objectiu que no hi hagi una ruptura musical.

P: Com se sent ser solista i que li acompanyin els seus companys?

Armando: Serà molt especial, increïble. A més, vull dir, no se si em penediré després (entre riures), però és possible que sigui l'últim concert com a solista.

P: En el concert d'avui tanqueu la temporada simfònica de l’OSIB…

P: Armando: És un privilegi per a nosaltres i he d’agrair a totes les parts que han estat implicades: el director titular, la comissió artística, gerent... És un honor poder tancar la temporada i més encara amb els grans solistes i obres que hem tingut. Ha estat una temporada fantàstica.

P: Com i per què es van introduir al món de la música?

Armando: A la meva mare li agradava molt la música clàssica i també al meu avi que tocava la guitarra. Vaig començar una mica així perquè en la meva família molta tradició a la música no hi ha, i a Madrid tampoc existeix la tradició que hi ha a València. Comencí jo sol, tocant la guitarra, després la bateria i així, a poc a poc, participes en grups de música i acompanyar a cantants. Quan vaig entrar en el conservatori és quan ja tinguí contacte amb la música clàssica i a partir d'aquí ha estat un viatge fins ara.

Juanjo: Jo sóc músic de banda. Comencí als set anys a estudiar música i als vuit ja estava en la banda. Volia tocar el fagot i com no podia per la seva grandària, decidí tocar el fiscorno però finalment acabí tocant la caixa i qualsevol instrument de percussió. En aquesta època, en la banda, no havien músics que sabessin tocar de tot i la meva època va ser de les primeres generacions en dominar tots els instruments de percussió (xilòfons, caixa, timbals etc).

P: Des de quan us coneixeu?

Juanjo: Ens coneixem des de fa 35 anys almenys. La nostra vida musicalment va paral·lela. Afortunadament no solament tenim bon feeling musicalment sinó que també personalment, ens coneixem tant….hem compartit i viscut moltes coses. És com si toquessis en família.